Diu la llegenda, que la nit del 24 de setembre de 1218, la Mare de Déu es va aparèixer al rei Jaume I, a Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de Penyafort. Els va demanar que creessin una ordre a salvar cristians empresonats ja que eren temps de guerra religiosa. Segles més tard, Barcelona va patir una plaga de llagostes i el poble va invocar a la Verge de la Mercè. Acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nombrar patrona de Barcelona.

El 24 de setembre de 1868, la ciutat de Barcelona va començar a celebrar les festes religioses i populars en honor a la Mare de Déu de la Mercè. Aquesta celebració va viure moments de plenitud i de decadència en l'últim segle XIX. Els enfrontaments constants entre els partidaris d'una festa religiosa i conservadora i els que defensaven una festa laica, carrers engalanats i balls, van fer que la celebració es debilitarà provocant la seva gairebé desaparició.

Però les festes de la Mercè, tal com les coneixem avui, neixen amb la Democràcia gràcies a l'Ajuntament de Barcelona que decideix transformar totalment la festa major de la ciutat, donant un important protagonisme a la ciutadania. Mostres de la cultura popular com els Balls dels Gegants, les passejades dels Nans i Capgrossos o bé la diada castellera són algunes de les moltes activitats infantils que ocupen un lloc destacat en el programa de la Festa Major de Barcelona.

Com a acte previ a la celebració de les festes de la Mercè, i com ja és tradició, més de trenta figures de dracs i bèsties del foc s'exposen al vestíbul de l'Ajuntament. De moment totes elles quietes i tranquil·les, representen les bèsties de l'imaginari festiu barceloní. Divendres al vespre, prendran vida per sortir a passejar pels carrers del barri Gòtic de Barcelona. No cal patir perquè encara han encès el seu foc, així que és una bona ocasió de veure els dracs de ben aprop.

Feliç Festa de la Mercè!